El dimecres 7 de setembre vaig abandonar la presidència de Convergència a Martorelles amb la tranquil·litat que deixava el partit cohesionat i plenament renovat. Ho vaig fer per assumir la meva responsabilitat després d’intentar infructuosament recuperar per al nacionalisme català i per a en Jaume Mampel l’alcaldia del nostre municipi.
En aquest sentit, he presentat també la dimissió com a regidor, però aquesta no m’ha estat acceptada. Per aquest motiu continuaré el temps que sem demani a lAjuntament. Dono per complert, en en qualsevol cas, el meu servei al poble i al país des de la política activa, el qual he prestat el millor que he sabut.
No puc amagar que aquestes decisions es deuen també al meu cansament amb la política (avui un gran motor de desprestigi personal). He vist persones que treballaven generosament i sense esperar res a canvi, només pensant en millorar les coses, perdent un temps preciós de les seves vides i de les seves famílies. Però també he pogut comprovar com els interessos particulars, la incultura i les pors que dominen moltes persones amb responsabilitats, impedeixen massa cops un bon servei públic a nivell local. També he vist com un poble pot equivocar-se una vegada i una altra.
En tot cas, el sentit daquestes línies és donar les gràcies a les persones que m’han ajudat i que han confiat en mi tot aquest temps. Malgrat les dificultats, la seva esperança m’ha permès complir amb més o menys encert el meu deure al capdavant del nostre projecte; una esperança que Catalunya i Martorelles necessiten ara més mai.
Aquesta esperança és especialment palpable al nostre municipi, on s’ha obert un nou escenari de diàleg que no podem perdre i que és fruit de moltes coses, però sobretot de la voluntat compartida de tots els grups i regidors. Tot i que en l’actual escenari això semblava impossible, ara més que mai, Martorelles té una oportunitat per girar full i començar de nou.
